La intenció del Codi Colors és que puguin utilitzar-lo persones amb necessitats educatives especials, d’un nivell similar als alumnes a qui va anar destinat per primer cop. Tot i així, com veurem més endavant, la metodologia pot ser adaptable a altres tipus de situacions.

Els alumnes amb diversitat funcional són molts i molt diversos. També ho són les seves capacitats: se’n poden trobar amb facilitat per entonar, d’altres que diferenciïn ràpidament la posició de les notes al pentagrama, alguns que tinguin més capacitats motrius que d’altres, amb més o menys memòria…

Del que es tracta, és ésser conscients del perfil d’alumne que tenim al davant i adaptar-nos a cada situació amb què ens trobem. En tot cas, no hauríem de prejutjar el que l’alumne acabarà fent, doncs el procés d’aprenentatge és laboriós i amb el temps ens poden sorprendre els resultats d’aquest recorregut.

Codi Colors està pensat per aplanar una mica aquest camí i evitar la dificultat de la lectura musical convencional, que queda fora de l’abast de la majoria d’alumnes d’aquest perfil. Tot i així, es pot donar el cas d’algun estudiant en concret que pugui acabar fent la transició cap a partitures convencionals simples. Si aquest és el cas, la metodologia haurà servit com a introducció a la notació tradicional.